Pallars, 5 de gener de 2016.

Nosaltres, des del Pallars, escrivim aquest comunicat com a recolzament a la decisió de la CUP CRIDA CONSTITUENT contrària a la investidura del presidenciable de Junts pel Sí, Artur Mas, i com a crida a la nostra millor vàlua: la unitat de la nostra organització, dins l’acceptació de la diversitat, amb l’objectiu de deixar enrere les ferides que pot haver causat el dur debat dels darrers mesos.

Des del més profund del Principat de Catalunya, als Pirineus, ens sentim lluny de les tensions constants i enrocades entre els dos pols més confrontats de la nostra organització, que s’han incrementat com a conseqüència de la decisió pública de negar-nos a investir a l’Artur Mas. A l’assemblea de CUP Pallars sempre han conviscut diverses sensibilitats, amb respecte i bona sintonia, i hem afrontat el repte debatent col·lectivament i acceptant la decisió final, fos quina fos. Malgrat que en el si de la nostra assemblea la posició majoritària durant el debat fou la de trobar un candidat de consens, després de l’ANE de Sabadell i vista la dualitat interna de la organització, vam creure oportú plantejar la possibilitat d’acceptar la investidura d’Artur Mas però amb un contingut i forma que poguessin ser acceptades per totes dues tendències. Conseqüentment, ens vam afegir per consens al grup de Propostes B que es votarien en les AT i en el CP+GAP com a partidàries del pacte amb Junts pel Sí. També, en la nostra AT Ponent-Pirineus. En canvi, al CP+GAP va obtenir la victòria la decisió final de no investir a Mas i materialitzar-ho amb 10 abstencions per part dels diputats de CUP-CC. Una decisió inversa a la defensada per la CUP Pallars i la nostra AT, però escollida pels canals legítims i corresponents que la nostra organització contempla per a prendre un posicionament, així doncs acceptada i recolzada com a membres de la CUP-CC, ja que tots som partícips d’aquesta presa de decisió, de tal manera que ens em d’adherir al resultat que és fruit d’una decantació majoritària.

Totes sabem que no ha estat fàcil triar aquesta opció, hem sofert pressions externes, Junts pel Sí no ha estat propens a les concessions i a través de la coacció ens ha imposat un escenari que tots hauríem volgut evitar, el Mas o març. En el camp de la negociació no s’han assolit avenços significatius en el què, com i quan, i aquest fet de ben segur que ha contribuït a no produir els al·licients suficients per a que una part majoritària de la CUP-CC assumís la opció de pacte amb Junts pel Sí amb la investidura de Mas. No obstant, considerem que la nostra organització i els nostres representants han sigut proactius per a arribar a un pacte plantejant diversos continguts pel Pla de Xoc, fórmules de presidència alternatives i candidats de consens, les quals han estat bloquejades pel partit interlocutor que ens ha proposat un full de ruta, un Pla de Xoc que es mou molt poc respecte al seu propi programa i ni s’ha plantejat proposar un altre candidat a la presidència. Cal remarcar, el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials que han abocat, centrat i llençat una ofensiva mediàtica, coneguda com a #pressingcup per a desmoralitzar a la nostra gent, fer-nos flaquejar, la qual cosa ha tingut certs resultats en evidenciar les nostres tensions i en externalitzar o donar ressò a les discrepàncies entre les companyes de militància.

A hores d’ara, ja hem recorregut aquests passatges, tenim una resposta sobre la taula que dóna el debat intern sobre la investidura a la presidència de la Generalitat per tancat, sempre i quan Junts pel Sí no proposi un nou candidat. No ha estat una decisió unànime, hi haurà a qui ha acontentat i a qui ha decepcionat, cosa que podem entendre, però és una decisió generada pel debat de totes, pels nostres propis canals de presa de decisions assemblearis i democràtics, no ha estat una sentència imposada per una part sobre una altra, tots en som partícips, i aquells que formem part de la CUP-CC l’hem de reivindicar i defensar com a tal. La CUP segueix representant-nos a totes, els nostres objectius no han canviat, seguim ferms en el camí i, per tant, als que es poden sentir decebuts en aquest moment els encoratjaríem a seguir lluitant com ho han fet fins ara.

Ens dol que companys i companyes d’altres assemblees qüestionin una decisió que ja hem pres, entre ells càrrecs electes que aprofiten la seva posició a les institucions per donar ressò mediàtic a les seves opinions divergents. Creiem que ara, més que mai, hem d’estar units, fent front comú colze a colze, pressionant fins a l’últim minut que Mas faci el pas enrere per cedir la presidència a algú altre. Som els imprescindibles, els que no ens cansarem de defensar l’alliberament nacional, l’alliberament social i el feminisme, per això ens necessitem units, diverses sensibilitats però un de sol, perquè la major derrota que podem rebre és enfrontar-nos o dividir-nos, en canvi la major victòria serà assumir la nostra riquesa canalitzant-la en unitat, voluntat i ganes d’avançar cap als nostres objectius estratègics.

És cabdal també fer una reflexió en clau interna. Hem confrontat tàctiques i n’hem triat una, l’assumim i la fem nostra, malgrat nosaltres creiem que era necessari conciliar les dues tàctiques en una posició que pogués ser assumida per totes amb les renúncies indispensables. Ara cal fer una feina d’integrar personal i col·lectivament les dues posicions, perquè la CUP és jove i és madura, és de poble i és de capital, és heterodoxa i és ortodoxa, i sobretot, és independentista i revolucionària i no són una sense l’altra.

Als anticapitalistes i als independentistes que volem un nou país per canviar-ho tot, ens volen dividits, ens volen barallats entre nosaltres. No caiguem en la seva trampa, no hi ha els del “Sí” ni els del “No”, hem de passar de la dualitat a la unitat. Com deia la companya Gabriela Serra, la CUP és un puny, a casa, portes en dins, discutim i confrontem tàctiques, però som un sol cor. No canviem ni un dels nostres pel Mas!

Unitat i lluita!