Com és ben sabut, el municipi pallarès de Talarn alberga, des de l’any 1974, l’acadèmia de suboficials de l’exèrcit espanyol (AGBS). Des de l’anunci, el curs passat, de la suposada i esperada marxa d’aquest contingent garant de la unitat d’Espanya, a la comarca no han deixat de succeir-se fets contradictoris per part de la classe política pallaresa.

Per un cantó, els mateixos municipis de Talarn (governat per ERC) i de Tremp (PSC-PM, CIU, ERC-SI AM i un no adscrit que es va presentar per Rcat) s’han posicionat sempre a favor de la presència de les forces d’ocupació espanyoles al nostre territori, liderant aquest joc a favor de l’exèrcit espanyol Víctor Orrit (PSC), Alcalde de Tremp des de fa aproximadament 18 anys; i amb el suport del President de la Generalitat, Artur Mas, tal com ho va fer palès en el darrer acte de lliurament de despatxos als suboficials de l’Acadèmia.

Orrit i el seu Consistori, juntament amb la complicitat d’altres alcaldes del territori, es continuen mostrant amb la seva particular manera de fer apologia de l’exèrcit; omplint la ciutat amb pancartes amb el lema “Acadèmia si”, escampant mentides sobre l’economia que genera l’acadèmia al territori i silenciant un debat clar i obert entre els i les pallareses sobre el futur d’aquesta acadèmia.

 El passat 4 d’octubre es va saber que la totalitat del Consistori de Tremp decidia concedir el títol de Fill Adoptiu de la ciutat al general de l’exèrcit espanyol Emilio Fernández Maldonado, quan existeixen altres personatges de l’àmbit de la ciència i la cultura més significatius que han donat a conèixer el Pallars a nivell internacional, significant-se per la comarca.

 Tot plegat és prou paradoxal quan el mateix Consistori, igual que d’altres com Talarn, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i la Diputació de Lleida, fa uns mesos van aprovar en els respectius plens les mocions per adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Així, ens trobem davant d’uns polítics, alguns d’ells militants de partits com ERC o CIU, que actuen per interessos aliens al procés actual que viu el Principat de Catalunya.

Tanmateix, quan en d’altres parts del Principat es parla obertament de destinar els equipaments militars a fins socials, com és el cas de la caserna del Bruc de Barcelona, al Pallars els polítics continuen fent actes de reverència als militars espanyols d’un exèrcit que no volem a casa nostra. El mateix exèrcit espanyol que les darreres setmanes ha fet unes peculiars demostracions de força, sobrevolant a baixa alçada gran part del territori pirinenc amb els seus caces F18.

El senyor Víctor Orrit no se n’adona que estem vivint temps de crisi, patint dures retallades socials, sanitàries, educatives i culturals i pretén que continuem mantenint amb els nostres impostos la despesa militar d’un exèrcit d’un país que no és el nostre, que escampa pel món la ràtzia de la guerra i que amenaça la nostra sobirania.

Des de la CUP Pallars diem NO a l’exèrcit, NO a les forces d’ocupació, volem la desmilitarització del nostre país; l’economia local no gira entorn a l’acadèmia i una part del nostre país (el Principat) està seguint just el camí contrari al que esteu pactant.

L’actual AGBS de Talarn alberga unes instal·lacions úniques al Pallars (una piscina coberta calefactada, pista d’atletisme, varis gimnasos, apartaments, residència d’estudiants, aeròdrom, aules, oficines, etc.), que poden tenir continuïtat en la Universitat dels Pirineus, l’alternativa a l’AGBS. Ara per ara, els i les nostres joves que volen cursar estudis superiors se n’han d’anar del Pirineu per a poder-ho fer, amb l’agreujant que això suposa pel territori i per l’economia de les famílies: perdre una generació durant uns anys o, en alguns casos, per sempre; i indirectament, contribuint al greu desequilibri poblacional i territorial que pateix el Principat.

La Universitat dels Pirineus podria disposar d’una oferta àmplia i diversificada en docència, aprofitant la seva situació geogràfica, natural i paisatgística; i contribuiria a la generació de nous llocs de treball al Pallars, alhora que se’n beneficiarien l’economia i demografia de la comarca.