Tungstè a l’Alt Àneu

Els projectes d’investigacions mineres tenen l’objectiu d’estudiar una determinada zona per valorar la viabilitat d’una futura extracció minera.

El 19 de gener de 2017 es va publicar al DOGC l’anunci d’informació pública pel qual l’empresa NeoMetal Spania SL sol·licitava un permís d’investigació minera de tungstè al municipi d’Alt Àneu. Posteriorment, el BOE publicava en data 08/02/2017 el mateix anunci. Aquesta empresa té la seva homòloga francesa, Neo Metal France, que també ha sol·licitat els permisos corresponents per investigar a la regió occitana de l’Arieja.

Val a dir que, per llei, els permisos miners s’han de sol·licitar per empreses amb seu social al mateix país on es sol·liciten. Tanmateix, està prevista la compra del 75% de les accions del grup d’empreses privades NeoMetal (el grup que ha aconseguit els drets per a executar el permís d’investigació, a banda i banda del port de Salau, anomenats Projecte Aurenere –part catalana- i Projete Couflens –part occitana) per part de l’empresa de capital australià Apollo Minerals Limited, dedicada bàsicament a l’exploració del tungstè. Segons aquesta operació, quan NeoMetal ha aconseguit les concessions dels permisos d’investigació, Apollo Minerals n’ha fet efectiva la compra pagant 150.000€ al grup NeoMetal, a banda dels 100.000€, pagats en efectiu i per avançat, prèvia sol·licitud dels permisos.

Ambdós permisos comprenen una superfície d’investigació de 55 km², incloent l’antiga mina de Salau (que va ser explotada per a l’obtenció de tungstè entre el 1971 i el 1986) i dues zones de la capçalera de la Noguera Pallaresa, la zona de l’antiga mina de Bonabé (on s’hi havia explotat plom i zinc entre el 1965 i el 1995) i la zona de la pista dels Vinyals, en ple Parc Natural de l’alt Pirineu, tal i com es va fer públic per mitjà de la premsa local el passat divendres 1 de juny:

https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/9485/empresa/es/planteja/extreure/wolframi/or/alt/aneu.

La investigació a la part catalana es localitza en una zona ambientalment molt sensible, que a banda de formar part del Parc Natural de l’Alt Pirineu, també és zona PEIN d’Alt Àneu, espai Xarxa Natura 2000 Alt Pallars, espai LIC (Lloc d’Importància Comunitària), ZEPA (Zona d’Especial Interès per a les Aus) i Reserva natural parcial de Noguera Pallaresa-Bonaigua, figures de protecció ambiental que tenen l’objectiu de preservar la zona per l’elevada qualitat i diversitat biològica i paisatgística.

El projecte d’investigació, que es centra en el wolframi (o tungstè -mineral qualificat com a estratègic per la UE-) però també en el cobalt i l’or, està programat en 3 anys, que és el període de vigència de la concessió, encara que es podria prorrogar el termini a 3 anys més, tal i com s’apunta al projecte de NeoMetal.

A grans trets, el projecte d’investigació consta de 2 fases:

1. Exploració: a través d’anàlisi de cartografia geològica, magnetometries i presa de mostres, bàsicament.
2. Prospeccions: realització de sondejos que impliquen perforacions i transport de maquinària a la zona; posteriorment, més sondejos amb perforadores de major diàmetre.

Només en el cas que s’acabi considerant viable l’explotació del mineral, es podria passar a la fase d’explotació. Tot i així, la fase d’investigació ja comporta de facto certs riscos potencials pel medi natural, ja que per fer els sondatges i les calicates previstes caldrà augmentar l’amplada dels camins d’accés als punts d’estudi per tal de poder transportar les màquines dels sondatges. A més, per a realitzar els sondejos projectats, es requereix una gran quantitat d’aigua i l’aigua resultant en quedarà totalment contaminada. Aquests impactes, per moltes mesures correctores que s’adoptin, acabaran alterant el medi natural i l’estabilitat de la fauna de la zona.

A dia d’avui, l’empresa ja ha finalitzat el procés d’exploració, que ha servit per descartar la zona de Bonabé, però vol iniciar les prospeccions a la zona catalana de Salau. Tot i això, al ser zona protegida, el Departament de Territori i Sostenibilitat li ha reclamat un Estudi d’Impacte Ambiental per avaluar els potencials impactes que tindrien aquestes accions sobre el medi i l’està redactant una consultora contractada per l’empresa promotora.

Concretament, sabem que la intenció de la promotora és prospectar dues zones properes a la pista dels Vinyals, fent varis sondejos mecànics amb perforadores de fins a 100 m de profunditat i en diferents direccions, raó per la qual caldria transportar la maquinària a la zona i utilitzar les pistes existents d’ús restringit (només les poden utilitzar els ramaders de la zona).

A nivell tècnic, creiem que en tota la zona de prospeccions no hi ha suficient tungstè, ni or ni cobalt, com per a realitzar-ne una explotació i les quantitats que apunta el projecte sobre la presència d’or d’alta qualitat (de fins a 24,5 g/t) no són reals. Cal recordar que a la zona afectada anys enrere ja hi havia hagut antigues explotacions mineres que van fallar per la manca de rendibilitat econòmica, la qual cosa fa totalment desaconsellable encetar “aventures mineres” a la mateixa zona.

Investigacions mineres a Peramea i a la Vall Fosca

Casualment, darrerament també s’han sol·licitat dos permisos d’investigació minera més al Pallars, a banda del de l’Alt Àneu.

Un situat al municipi de Baix Pallars, concretament a la mina Solita de Peramea (on s’hi havia extret poca quantitat de cobalt); i l‘altre, a la part sud de la Vall Fosca.

Ambdós es troben actualment en estat de tramitació i persegueixen l’objectiu d’explotar cobalt i níquel, també minerals estratègics per la UE.  L’estat d’aquests expedients encara es troba en una fase inicial.

Tot plegat fa pensar que l’interès en l’explotació d’aquests minerals pot respondre a una operació de blanqueig de capital, corrupteles molt comuns en empreses del sector, sobretot perquè és gairebé impossible poder comptabilitzar-ne els beneficis que produeix l’extracció de minerals. O també, que les empreses vulguin impedir que les antigues mines retornin a propietat municipal pel fet d’haver-se caducat les concessions.

Realment, és preocupant com una zona declarada Parc Natural i, per tant, protegida des del 2003 amb l’objectiu de salvaguardar el seu patrimoni natural, biològic, geològic, ecològic, paisatgístic i cultural, ara resulti totalment amenaçada per unes pràctiques mineres que, en cap cas i per molt que ho justifiquin en l’Estudi d’Impacte Ambiental, en respectaran l’entorn privilegiat. I tot només per a contribuir a augmentar els beneficis econòmics privats de grans empreses estrangeres que explotaran els nostres recursos, sense revertir cap benefici al territori i deixant les aigües superficials i els aqüífers contaminats.